top of page

Per la província d’Alacant

Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 9 de setembre de 2020

Fabiola Sofia Masegosa

MIGUEL HERNÁNDEZ

Doncs, com us anava explicant, ens vam allotjar a Benidorm i el primer dia el vam dedicar a visitar novament Oriola, ja fa més o menys tres anys de la darrera vegada. Oriola és la terra del gran poeta Miguel Hernández del qual m’agraden des de molt petita les seves «Nanas de la cebolla» dedicades al seu fill que acabava de néixer trobant-se el poeta a la presó d’Alacant. Allà vaig visitar la Casa Museu Miguel Hernández que no és la seva casa natal, la qual va ser impossible visitar perquè estava tancada a causa de les destrosses de l’última riuada. A aquesta casa es va mudar tota la família quan Miguel tenia tan sols quatre anys i tenia una cleda per guardar les cabres, de manera que Miguel, a més de l’escola, va ser pastor de cabres des de molt petit. Les al·lusions al poeta són ben patents per tota la població.

Vam menjar alguna cosa en el viatge de tornada i després de descansar a l’hotel vam anar a sopar al restaurant Ulia a Benidorm on vam menjar tellines i arròs a banda amb allioli, tot molt ric i amb una atenció exquisida.

ARRÒS A BANDA

Animació a l'hotel Meliá de Benidorm



A l’endemà vam anar a Santa Pola per agafar una tabarquera i anar a l’illa de Nova Tabarca. L’illa estava abarrotada de gent, quan abans només anaven uns quants vaixells a visitar-la. Després de fer un passeig per la part que no està edificada, vam anar a prendre alguna cosa i després a dinar calder tabarquino al restaurant Glòria. Feia tant de temps que no l’havia menjat i estava tan bo!

ANANT A TABARCA

TABARCA
CALDER TABARQUINO

Els dies posteriors, també vam visitar el Tossal de Manises que es troba a l’Albufereta d’Alacant on hi ha la ciutat romana de Lucentum, l’antic Alacant. I un altre dia Castalla, on no vam poder veure el castell més que des de fora ja que estava tancat per obres. Així que després de passejar una estoneta, vam menjar al restaurant El Viscayo el típic gaspatxo de Castalla. Es tracta d’un plat que és ben conegut en tota la província d’Alacant, cuinat amb coques àzimes sense llevat esmollades en petits trossos, carn abundant i variada, bolets, cargols, així com tomàquet i ceba sofregits i, per donar-li el gust que el caracteritza, se li afegeix una herba aromàtica anomenada pebrella. Degustar uns bons gaspatxos és tot un ritual i un plaer per al paladar; primer s’aboquen sobre una coca de llevat cuita sobre les brases d’un forn, i es mengen acompanyats amb un bon vi negre i, per descomptat, allioli; per acabar amb un tros de coca amb mel i un got d’anís de Castalla. 

RESTAURANT EL VISCAYO

MENJANT GASPAXO AL VISCAYO

El que té de particular aquest restaurant és que primer com a entrant tu mateix pots tallar tot l’embotit que et vulguis menjar i com a postres et posen un gran plat de fruites variades: figues, taronja, kiwi i pinya tallada, raïm, cireres... Mai t’ho pots menjar tot! 


17 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Pentacosta

bottom of page