top of page

Le Val d’Andorre

Actualizado: 4 mar 2023

Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 9 de febrer de 2022

Per fi, després d’esperar amb tanta il·lusió la posada en escena de l’òpera Le Val d’Andorre, no podré assistir a la representació perquè aquest cap de setmana estaré fora celebrant Sant Valentí a Alboraia (València). I és que com acostumo a dir no es pot tenir tot i jo estic desitjant sortir fora d’Andorra i respirar altres aires, i més si són de la meva terra, encara que només sigui un cap de setmana. Ah! I, per descomptat, esmorzaré fartons amb orxata. Però tornem a l’òpera, és tracta d’una peça musical composta per Jacques Fromental Halévy i escrita en francés amb llibret de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges. Encara que en l’actualitat aquesta òpera es trobava gairebé completament oblidada, en la seva època va constituir un dels majors èxits de Halévy, amb 165 actuacions. Es va estrenar l’11 de novembre de 1848 a l’Opéra-Comique de París. L’any 1852 va ser estrenada a Madrid, en el Teatro del Circo d’aquesta ciutat, aquesta vegada en format de sarsuela amb el títol d’El valle de Andorra, amb música de Joaquín Gaztambide i llibret en castellà —basat en el llibret de Saint-Georges— de Luis Olona. També va ser traduïda a l’alemany i representada l’any 1849 a Leipzig i, per últim, l’any 1850 va ser estrenada a Londres amb l’assistència a la representació de la pròpia reina Victòria. A Andorra, aquesta òpera que porta el nom del país com a títol, només va ser estrenada parcialment el 25 de desembre de 2001 a l’Auditori Nacional d’Andorra (Ordino) durant el ja tradicional concert de Nadal de l’ONCA i interpretada pels Petits cantors. De tota l’òpera íntegra, tan sols es van cantar les 10 escenes que composen el tercer acte. Aquesta òpera de caràcter còmic i composta en tres actes amb una ambientació rural i de tema amorós, realment no és de tema andorrà, ja que només utilitza el nom d’Andorra al títol, com succeeix en moltes altres obres, però l’autor s’imagina una Andorra totalment fictícia, on ambientar la seva obra i desenvolupar la trama que hi té lloc, durant la escenificació. La història gira al voltant de Stéphan qui intenta fugir de l’allistament a l’Exèrcit francès. Stéphan és estimat alhora per tres dones: la jove Rose de Mai; la vídua Thérèse, mestressa de Rose, i la rica Georgette. Stéphan és condemnat a mort per deserció i Rose de Mai el rescata amb uns diners que ha robat a Thérèse, malgrat que afirma que pertanyien a Georgette. En un final sorpresa típic, Rose de Mai resulta que és la filla perduda fa molt de temps de Thérèse i això fa que s’oblidi que va cometre el robatori. Finalment, Georgette s’aparta, i Rose de Mai i Stéphan són lliures per contraure matrimoni. Al final, doncs, és novament l’amor el que surt triomfant.

6 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Pentacosta

Comments


bottom of page