La Fira d’Andorra: tradició, sabor i vida de tardor

Fabiola Sofía Masegosa

Aquest cap de setmana s’ha celebrat una nova edició de la Fira d’Andorra la Vella, una de les cites més esperades de la tardor al Principat. Enguany, però la Fira ha arribat marcada per una absència notable: la falta de bestiar, com ja va passar a la Fira de Canillo, de la qual ja us vaig parlar en el meu article anterior. La malaltia que afecta el ramat boví ha obligat a suspendre la presència d’animals, que sempre donava aquell aire autèntic de fira tradicional, amb el bestiar, l’aviram, els conills, les esquelles i l’olor de palla.

Així i tot, la Fira no ha perdut la seva essència. Divendres a la tarda, en fer-hi una volta tranquil·la, ja es notava l’ambient animat: famílies, parelles, grups d’amics i curiosos s’acostaven a les parades, buscant els productes de sempre o simplement deixant-se endur pels aromes de la gastronomia local.

Com és habitual, la Fira reunia propostes de tota mena: des de forfets d’esquí en promoció fins a ofertes bancàries amb sorteigs i reduccions de préstecs, sense oblidar les empreses locals, comerços i mitjans de comunicació que aprofitaven l’ocasió per donar-se a conèixer.

La Fira s’estenia des de la plaça de la Rotonda seguint el curs del riu Valira, amb parades a l’aire lliure plenes de productes variats i una gran afluència de públic. En una d’aquestes parades vaig comprar llardons per al sopar, com faig cada any. De fet, ja fa set anys que compro a la mateixa parada, una petita tradició personal que sempre associo a la Fira.

A l’interior del recinte, a més, hi havia una altra zona exterior amb una àmplia oferta gastronòmica i espais per seure i descansar.

En aquest segon espai es podien trobar diferents opcions de menjar: patates braves, calamarsets fregits i patates amb bacó, a més d’una creperia, una xurreria, una parada d’entrepans de salsitxa Frankfurt i un espai de cafès i brioixeria. I, per als més petits, cotó de sucre, que aportava aquell toc dolç que omplia tota la fira. Tot plegat creava una olor irresistible i un ambient alegre.

També en aquesta zona s’hi podia veure una exposició de cotxes i motos antigues de l’Associació de Cotxes Antics d’Andorra, que despertava l’interès de molts visitants i aficionats. En un dels extrems s’aixecava l’escenari principal, on les diferents associacions culturals del país oferien actuacions de música i dansa que animaven la jornada i aportaven el toc festiu que fa tan especial la Fira d’Andorra.

A més, la Fira comptava amb diverses carpes: una petita amb productes artesanals locals d’Andorra, la gran dedicada a bancs, estacions d’esquí, concessionaris, revistes i comerços, i una altra annexionada amb el sector de les associacions.

A la carpa dels productes locals em vaig comprar un pa de fetge amb figues per menjar-nos-el al sopar, amb els llardons que havia comprat abans, i he de dir que era boníssim.

Després, a la carpa de les associacions, vaig tastar la gastronomia portuguesa a l’estand del Grup de Folklore Casa de Portugal, on em vaig menjar dos bolinhos de bacalhau i un rissol de carn. Estaven deliciosos: cruixents per fora i tendres per dins, amb aquell sabor casolà que només s’aconsegueix amb receptes de tradició. La comunitat portuguesa d’Andorra participa molt activament en la vida associativa i cultural del país.

Abans de marxar, no vaig poder resistir-me a comprar un tros de formatge parmesà amb tòfona. Car, sí —molt car—, però el guardo per a una recepta especial aquest Nadal, quan els sabors bons i les bones companyies mereixen ser celebrats com cal.