top of page

El caganer

Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 18 de desembre de 2019



La setmana passada us vaig parlar d’una tradició nadalenca que sempre se celebrava a casa meva: muntar el pessebre. En aquesta ocasió vull parlar-vos d’una altra tradició del Nadal, però que en aquest cas he adoptat del què ara també és el meu país, Andorra. Es tracta del caganer que vaig començar a posar en el meu pessebre quan ja portava uns tres anys aquí.

El caganer, encara que com moltes altres tradicions actualment s’ha estès a més llocs fora de Catalunya, és una figura típica de la imatge nadalenca catalana. Segons aquesta tradició podem trobar en el pessebre a un home, generalment un pastor amb barretina, ajupit i amagat que satisfà les seves necessitats fisiològiques a l’aire lliure.

Segons el costum, s’afirma que no posar-lo al pessebre porta desventura a la llar, ja que els seus excrements fertilitzen la terra i porten sort i alegria per a l’any vinent.

L’origen d’aquesta figura és molt incert i no hi ha unanimitat entre els historiadors en situar la seva aparició en un lloc i un moment concrets. Segons el folklorista i etnòleg català Joan Amades, el caganer es remunta a finals de segle XVIII, i està inspirat en un relleu de marbre del segle XVII que rep el nom de La Verge i la muntanya de Montserrat en què es representa a la Mare de Déu amb el Nen i el massís de Montserrat amb els seus camins transitats per diversos personatges, entre els quals apareix amagat darrere d’una revolta d’un camí i a l’empara d’un arbre un caganer.

Altres experts el situen al segle XIV i assenyalen que es va originar a Ille-sur-Têt situada al Rosselló francès on va aparèixer esculpit en una pedra un personatge que es coneixia com el cagaire i que ràpidament es va fer popular a la cultura i el folklore català.

Una tercera hipòtesi es remunta al segle XVII i apareix coincidint amb un moviment artístic-cultural que reflectia a través de dibuixos en rajoles d’oficis episodis de la vida quotidiana dels catalans. Sembla ser que en una d’aquestes rajoles es representava a un pagès defecant.

Però malgrat l’escatològic de l’assumpte, segons la tradició i cultura, el caganer torna a la terra el que d’ella procedeix, abonant la terra de la menjadora i fent-la fecunda per a l’any següent. Per això és considerat símbol de salut, prosperitat i felicitat per Nadal.

Tradicionalment, el caganer es representa vestit amb faixa i barretina, lluint una pipa als llavis, però amb el pas del temps la figura ha anat evolucionant i actualment es creen caganers de tots els tipus: polítics, actors, músics o futbolistes, així com caganers dedicats a poblacions concretes, tradicions llunyanes, oficis o animals.

Jo com en gairebé tots els costums opto per al meu pessebre pel més tradicional, oblidant-me dels altres més moderns!

18 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Pentacosta

Commentaires


bottom of page