En aquesta conferència s’analitza el naturalisme en les novel·les d’Emilia Pardo Bazán, una autora clau en la introducció d’aquest corrent a Espanya. Tot i inspirar-se en les idees d’Emile Zola, el seu fort catolicisme i la seva formació aristocràtica fan que el seu naturalisme sigui moderat i sobretot tècnic, basat en l’observació directa i el detall minuciós de la realitat.

Aquest estil es reflecteix principalment en novel·les com La Tribuna, Los pazos de Ulloa, La madre naturaleza i La piedra angular, on l’autora mostra la degradació social, la pobresa, la decadència de la noblesa rural i la influència del medi sobre el comportament humà, tot combinant realisme i simbolisme.

A més, Pardo Bazán destaca pel seu compromís feminista i per la seva lluita contra la marginació de la dona en el món literari del segle XIX, convertint-se en una figura fonamental de la literatura espanyola moderna