De nou de visita per Galicia

Publicat al Periòdic el dimecres, 25 d'agost de 2021

Fabiola Sofia Masegosa

Aquesta va ser la meva quarta visita a Galícia, un lloc que m’encanta visitar a l’estiu ja que s’està fresquet i en el qual les persones són molt acollidores. A més, es menja tan bé! En aquesta ocasió, vaig anar uns dies per tal de seguir els passos d’Emilia Pardo Bazán i poder preparar la meva propera conferència sobre aquesta gran escriptora. El primer lloc que vaig anar a visitar va ser O Carballiño. Allà, vaig poder esmorzar les seves famoses canyes fregides de crema. Després vaig visitar el temple de Veracruz i vaig buscar la façana de l’edifici dels Quiroga, la casa familiar del marit de l’escriptora, situada al casc antic de la població, a la Plaça Major. En ella llueix una placa que commemora la relació de l’escriptora gallega amb aquesta terra a la qual va convertir en escenari de la seva novel·la El Cisne de Vilamorta.

A continuació, vaig recórrer el Parc Etnogràfic do Arenteiro. Una llarga caminada per la natura que em va conduir fins a un racó molt pintoresc envoltat de vegetació conegut com la Pena dos Namorados i el seu conjunt de molins situats a la vora del riu Arenteiro: els Molins do Anxo i el Molí dónes Lousas, avui convertit en cantina. Per desgràcia, no vaig poder visitar el molí d'Anxo perquè estava tancat i les visites eren concertades.

Finalment, vaig estar-me una bona estoneta buscant el pazo de Banga, propietat també de la família Quiroga, en el qual Emilia va residir després de contraure matrimoni amb un dels membres d'aquesta família, i el que va utilitzar com a escenari de la ja esmentada novel·la «El Cisne de Vilamorta». L'escriptora anomenava a aquest pazo el «balcón do Ribeiro». Llàstima que quan finalment vaig aconseguir trobar-lo vaig descobrir que està gairebé en ruïnes i que els veïns d'aquesta població el fan servir per guardar en els seus jardins animals.

Per acabar, vaig menjar en un restaurant típic de la Plaça Major pop a la gallega i “zamburiñas” gratinades i després vaig sortir per a La Corunya per visitar a la tarda el pazo de Meirás, del qual ja us parlaré en un altre article.

Vaig anar a dormir a Santiago de Compostel·la i vaig sopar al Parador, sense que faltés un bon brou gallec elaborat a l'estil tradicional i la típica empanada d'escopinyes. I per acabar la vetllada unes copes en un pub.

A l'endemà vaig estar a Pontevedra que per cert estava en festes i vaig poder sentir tocar a diversos grups de gaiters. A més, vaig anar a la plaça de la Pelegrina per visitar la capella de la Mare de Déu Pelegrina i veure la figura del lloro Ravachol col·locada davant del lloc on es trobava ubicada la botica en què vivia aquest famós animal i on se succeïen les tertúlies d'intel·lectuals i escriptors entre els quals en moltes ocasions també es trobava Emilia Pardo Bazán a la qual segons s'explica el lloro dedicava alguns adjectius poc agradables. Vaig tornar a dormir i sopar a Santiago i vaig tenir la sort, al sortir del sopar, de poder escoltar cantar a una tuna a sota dels porxos de la plaça de l'Obradoiro la qual va estar molt animada i va fer riure bastant a tots els assistents.

I ja us explicaré la resta en el proper article que en aquest ja no em queda més espai.