Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 12 d'abril de 2023
Fabiola Sofía Masegosa
Com ja molts sabreu el dilluns 17 d’abril dono una conferència dins de l’any Sorolla a la Llacuna titulada Entre l’impressionisme i el luminisme. A més, per Sant Jordi estaré signant el meu llibre Festes i tradicions andorranes i la seva versió al castellà a Sant Julià, Andorra la Vella i Escaldes.
Suposo que ja molts sabreu que l’impressionisme és un corrent pictòric que va sorgir a França al segle XIX i que buscava representar els objectes segons la impressió que causaven a l’ull dels pintors en un moment donat, condicionada aquesta visió per la llum, i no d’acord amb la suposada realitat objectiva.
I ara, què és el luminisme? Doncs, es tracta del procediment pictòric que tracta de captar la incidència de la llum sobre els objectes com a simple exaltació cromàtica.
Per tant, què diferencia els dos moviments pictòrics? La veritat és que tots dos coincideixen en la seva utilització de pinzellades gruixudes i definides i en la seva visió de la llum canviant. Però, en canvi, són diferents en la composició. L’impressionisme és obert i innovador i, per contra, el luminisme és descriptiu i molt més realista.
De tot això, el que podem extreure és que Sorolla és conegut com el pintor de la llum, per la seva gran incidència a captar i ressaltar a les seves escenes de platja i paisatges els efectes de la llum.
Joaquín Sorolla és un dels grans artistes de la història de l’art espanyol i una de les característiques més notables del seu treball és la destresa per capturar la llum i l’ombra a les seves pintures. També va demostrar una gran habilitat per capturar el moviment a les seves obres, especialment en les seves representacions de nens i nenes.
Sorolla és popular sobretot per les seves escenes de platja, on captura l’atmosfera i l’emoció de l’estiu a la costa mediterrània. Les seves pintures de la platja són sovint de gran escala, cosa que permet a l’espectador submergir-se a l’escena i sentir la brisa del mar i la calidesa del sol. Entre els seus temes preferits, va destacar la seva dedicació al paisatge llevantí, d’ambient costaner, sempre amb presència humana, que plasma amb un protagonisme absolut de la llum que fa vibrar els colors i marca el moviment de les figures tal com succeeix a Nens a la platja (1910, Museu del Prado), Passeig a la vora del mar (1909, Museu Sorolla, Madrid) i El bany del cavall (1909, Museu Sorolla, Madrid).
La popularitat de Joaquín Sorolla es va estendre per tot Europa, realitzant exposicions a París (1906), Berlín i Colònia (1907) i Londres (1908), per, més tard, exhibir els seus quadres a diverses ciutats dels Estats Units, entre les quals cal destacar New York.
Per tant, ja només em queda afegir que espero poder-vos veure en tots dos actes culturals.