top of page

Centenari de ‘The kid’ de Charles Chaplin

Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 10 de febrer de 2021 | 01:00 h


Enguany se celebra el centenari de l’estrena comercial (el 6 de febrer de 1921) del primer llargmetratge de Charles Chaplin The kid (El noi), amb el qual va fer un pas decisiu endavant en la seva carrera i que canviaria per sempre la història del cinema. Aquesta pel·lícula es podrà veure en una versió restaurada en 4k en totes les sales de cinema del món. Amb aquesta versió s’aconsegueix ressaltar encara més la qualitat d’aquesta pel·lícula, que encara ens segueix emocionant i sorprenent com el dia que es va estrenar. I que ha estat imitada fins a la sacietat.

Així, ocorre també en els cinemes Illa Carlemany on ja es podia veure des de divendres passat. Jo mateixa he pogut gaudir diumenge passat d’aquesta joia per als cinèfils i els amants del cinema clàssic, especialment del realitzat per Charles Chaplin. Chaplin abans ja havia forjat abans la seva carrera en el cinema en els curtmetratges, però a partir de l’estrena de The kid el seu mestratge es manifestaria en tota la seva esplendor, tant en el cinema mut com en el sonor. The kid va ser la primera de les seves moltes aportacions al setè art, amb títols tan destacats i inoblidables com El gran dictador, Temps moderns, Llums de la ciutat o Candilejas.

A diferència del pur humor físic que utilitzaven altres directors, Chaplin va aprofitar els gags com a eina de crítica social contra la desigualtat i l’abús de poder. Aquest missatge humanista manté intacta la seva força commovedora. Per tot això, Charles Chaplin ha estat, és i serà un dels grans noms de la història del cinema.

La pel·lícula està protagonitzada pel personatge més famós que va crear Chaplin i que s’ha convertit en una icona de la cultura popular, el vagabund de bon cor conegut amb el nom de Charlot. Per a la trama -sobre un nadó que Charlot troba abandonat i que acaba adoptant a contracor, i al que acaba per prendre afecte, ensenyant-li algunes tècniques per sobreviure al carrer-, el director, actor, guionista i productor es va inspirar en la pròpia cruesa de la seva infància. Amb la seva mare internada en un psiquiàtric per depressió, el seu pare els va abandonar a ell i al seu germà, que van créixer en un orfenat. En el film, el vincle entre el xaval (Jackie Coogan) i el seu pare adoptiu (Charlot) dóna lloc a escenes hilarants (el nen llança pedres contra els vidres dels veïns perquè després Chaplin els arregli) i també escenes d’una immensa tendresa. Tots dos acaben per formar un gran equip per buscar-se la vida al carrer. Però un dia, el noi va emmalatir i els serveis socials intenten prendre-li la custòdia a Charlot. Chaplin va bolcar la seva pròpia malenconia en la pel·lícula. L’actor i director acabava de perdre un fill prematur i s’havia divorciat de la primera de les seves quatre dones, Mildred Harris. La veritat és que es tracta d’una pel·lícula que qualsevol amant del cinema hauria de veure.

18 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Pentacosta

留言


bottom of page