top of page

Cap de setmana de Pentecosta a Madrid

Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 2 de juny de 2021

Fabiola Sofia Masegosa Doncs com us deia en el meu anterior article, on us vaig contar què vaig fer dissabte a Madrid, per fi em vaig poder escapar fora i fer algunes cosetes que fa molt de temps que no havia fet. Així, diumenge després d’un bon esmorzar, servit a taula, ja que el bufet lliure no funcionava a causa del Covid, vaig anar al Prado a visitar, com ja us vaig comentar, l’exposició Passions Mitológiques en què ressalta la força de l’amor. Per això, en aquesta exposició, hi ha dos personatges molt importants entre els protagonistes d’aquestes pintures. aquests són Venus, la deessa de l’amor pur i de la bellesa, i el seu fill Cupido que amb les seves fletxes indueix a un amor apassionat, però, s’ha de tenir sempre molt present, que es tracta d’un amor que no sempre acaba bé o és correspost, pel que aquest sentiment pot portar, al que ho pateix, tant la felicitat com la desgràcia.

Així, trobem la pintura d’Hendrik van der Broeck Venus besada per Cupido i al observar-la es pot apreciar com la deessa aparta amb la seva mà el buirac amb les fletxes del seu fill. Aquestes fletxes que la mateixa Venus va regalar al seu fill tenen efecte en ella mateixa, com ho mostra la seva relació amb Adonis. Una passió que acabarà en desgràcia amb la mort del jove i bell caçador atacat per un porc senglar.

També vaig veure una altra petita exposició temporal al Prado, Marinus: Pintor de Reymerswale. Marinus és un pintor flamenc del segle XVI, poc estudiat, el qual va néixer a Reymerswaal una ciutat afectada per la ruptura dels seus dics en 1530 i definitivament abandonada a 1631. Aquest pintor va realitzar pintures relacionades amb motius financers amb unes expressions en les cares dels canvistes de diners molt definidores dels sentiments d’avarícia o plaer que sentien aquests personatges al exercir aquesta funció.

Després del Museu del Prado vaig anar a visitar el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, en el qual vaig veure la col·lecció permanent i l’exposició temporal de l’artista suïssa Claudia Comte. Aquesta darrera exposició ens mostra al·legòricament els esculls de coral i la necessitat d’afavorir la seva regeneració. Es troba dividida en dos espais, un dedicat al dia i un altre a la nit, cada un d’aquests espais fa referència a un moment del procés d’investigació i reconciliació amb la vida als oceans. A l’espai corresponent al dia es mostren les escultures de fusta amb forma de corall, mentre que en el de la nit s’evoca la foscor de les profunditats del fons marí, amb una pintura mural que, a través de gràfics, formes, tecnologia i materials, es converteix en una instal·lació immersiva que afavoreix la reflexió i l’acostament al món dels corals.

I per acabar aquesta jornada res millor que un sopar mexicà i una estoneta de karaoke.

19 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Pentacosta

Comments


bottom of page