top of page

Braga


Doncs com havia quedat l’última vegada, avui us parlaré de la meva petita, però intensa visita a Braga, però primer vull convidar-vos a tots a la presentació del meu llibre En terres d’Andorra, obra de teatre de Jacint Marticella Pobla, 1934 que es presentarà demà dijous 23 a les 20 hores al Centre Cultural de la Llacuna. A més hi haurà dues petites representacions de l’obra per part dels alumnes del Grup de joves de l’Aula de teatre. Allà us espero, sereu tots ben rebuts.

Em vaig allotjar al Meliá Braga que a més té un Spa on, el primer dia d’estada, em vaig poder fer un peeling corporal i un massatge relaxant i, el segon, a la tarda, vaig anar a la sauna, el bany de vapor, el jacuzzi, etc.

El primer dia al matí abans d’anar a l’hotel vaig visitar el Santuari del Bom Jesus do Monte. A més de la seva monumental escala zigzaguejant barroca amb les capelles sobre episodis de la Passió de Crist i el Santuari, hi havia alguna cosa que em va agradar molt més: la bellesa dels seus voltants. La seva gruta artificial a l’esquerra de l’església, amb el seu corresponent estany i tots els jardins són d’una extraordinària bellesa. I és que com diu la dita sobre Portugal «Enquanto Braga reza, Coimbra estuda, Porto trabalha i Lisboa diverte-se».

Doncs, seguint la frase anteriorment dita, després vaig anar a visitar la Basílica de Nossa Senhora de Sameiro des de la qual, donat a l’elevada alçada en què es troba, 566 metres, es pot veure una impressionant panoràmica de tota la regió.

Abans d’anar a descansar una estona a l’hotel, vaig decidir menjar uns petiscos i visitar la catedral de Braga. Així, vaig prendre unes olives amb mantega, bolinhos, rojões (carn de porc en salsa), bacalhau com nates i broa de milho. De la catedral em va cridar l’atenció una enorme pila baptismal que estava tancada al públic per un vidre.

El sopar, tots dos dies al bufet de l’hotel, on, a més de brou verd, vaig menjar llagostins cuits, rissóis, bolinhos, amanides, etc., i després hi havia dos plats calents per escollir un de carn i un altre de peix i un bon assortiment de postres.

L’endemà, vaig anar al Parc Nacional de Peneda-Gerês per veure l’azevinho (grèvol) que m’agrada molt quan és l’època de Nadal i llueix les seves boletes vermelles. Després, vaig agafar forces menjant cabrit rostit amb arròs i cols i vaig anar a veure el Santuari de São Bento da Porta Aberta. Allà vaig poder veure el que menys m’agrada dels temples: persones caminant de genolls al seu voltant. No donaré la meva opinió sobre això perquè seria molt dura.


Davant del temple hi havia un mercadet i cap allà que em va dirigir a veure si podia comprar algun producte típic, però després vaig descobrir que tots els llocs venien el mateix –mel i uns pocs dolços– i així, n’entenc com s’ho fa aquesta gent per vendre. No ho vaig acabar d’entendre.

Això sí, en els esmorzars em vaig afartar de menjar pastéis de Belem (natas) i altres dolços portuguesos que m’encanten. Ens veiem a la propera!


10 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Pentacosta

Comments


bottom of page