top of page

Pompeu Fabra a Barcelona


Publicat al Periòdic el Dimecres, 28 de febrer de 2018

Fabiola Sofia Masegosa

Aquest any se celebra l’Any Pompeu Fabra i la Càtedra Pompeu Fabra, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i s’ha concebut una ruta per Barcelona per visitar a peu alguns llocs relacionats amb el filòleg, gramàtic i mestre de la llengua catalana.

La ruta comença a la plaça Catalunya on s’expliquen els primers anys de la vida de Fabra al barri de Gràcia en el qual es troba la parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia on, el 24 de febrer de 1868, va ser batejat amb els noms de Pompeu Antoni i Ramon. Després, la ruta continua pel carrer de les Moles on la família de Pompeu Fabra es va traslladar a viure l’any 1883 i pel carrer de Portaferrissa, on hi va haver una de les seus de l’Avenç, revista d’història i cultura fundada el 1881 per Jaume Massó, que va constituir una veritable plataforma de progrés i catalanitat. El 1884 la revista va deixar d’editar-se i el 1889 Massó va reprendre l’edició de la revista en solitari, incorporant però, alguns anys més tard, uns quants joves gramàtics entre els quals es trobava Pompeu Fabra. Els amics que Fabra tenia en aquesta institució, i especialment Jaume Massó i Joaquim Casas, van ser partícips de les primeres publicacions importants de Pompeu Fabra, que tenien com a objectiu principal establir les bases d’una profunda reforma ortogràfica que permetés equiparar la llengua catalana a les altres llengües de cultura del nostre entorn.

La quarta parada és al carrer del Paradís, seu del Centre Excursionista de Catalunya del qual Pompeu Fabra, un gran amant de l’esport, fou soci i on va fer una sèrie de conferències sobre la conjugació del verb català i sobre afixos pronominals i teoria de l’apòstrof. Per continuar, al carrer del Bisbe Caçador, hi havia la Reial Acadèmia de Bones Lletres, convertida en l’actual Teatre Principal.

A la Rambla de Barcelona, es troba l’Ateneu Barcelonès amb el qual Fabra va mantenir una estreta relació. Cada tarda, Pompeu anava a l’Ateneu i, moltes vegades, pujava a la biblioteca per llegir o escriure els seus articles filològics. A la segona planta de l’Ateneu hi ha, en homenatge seu, la Sala Pompeu Fabra, on es poden llegir algunes citacions d’escriptors i especialistes de la llengua sobre el gramàtic català.

Per acabar, la ruta transcorre pel carrer del Carme on hi ha la Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, la visita guiada de la qual inclou una petita explicació i recorregut per l’Espai Fabra, espai d’homenatge format per una vitrina i diversos materials relacionats amb el pas de Pompeu Fabra per aquesta institució i amb la seva obra que és una valuosa aportació a l’àmbit de la llengua catalana. Pompeu Fabra va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i també el seu president, rotativament, des de l’any 1921 fins al 1935. A més, va ser un dels membres fundadors de la Secció Filològica de l’IEC l’any 1911, de la qual va ser president des del 1917 fins al 1948, any en què va morir a Prada de Conflent.

Només, en queda recordar que tant era el seu amor per la llengua catalana que l’any 1947, amb 79 anys, Pompeu Fabra va venir a Andorra —a Sant Julià de Lòria— només per poder fer el seu testament en la seva llengua materna. D’aquesta curiosa dada, jo vaig tenir coneixement en les Primeres Jornades Lingüístiques d’Andorra, les quals, malgrat el seu gran interès per al coneixement i el foment de la llengua catalana, no van tenir continuïtat.


6 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page