top of page

La Missa del Gall


Missa del Gall

Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 20 de desembre de 2017

Fabiola Sofia Masegosa

Enguany, m’agradaria recuperar una tradició de la meva infantesa i adolescència i anar el dia de Nadal després de sopar a la missa del gall.

Però, per què vas deixar d’assistir?, em podríeu demanar. Doncs per dues raons. La primera perquè aquí no tenia família amb la qual compartir aquest esdeveniment i després d’estar acostumada a anar amb uns 30 familiars, sola, al principi, ni tan sols m’ho vaig plantejar. Encara recordo aquelles nits quan tots tornàvem a casa dels meus pares després de la missa i preníem xocolata calenta amb xurros per escalfar-nos. I la segona, que a Andorra fa molt més fred que a Alacant i, després, la meva excusa, moltes vegades, va ser la mandra de sortir tot just acabat el sopar al carrer a passar fred. Perquè nosaltres acostumem sopar molt tard durant aquestes assenyalades dates. Si ja estigués fora com per Cap d’Any seria una altra cosa.

Però, com m’agraden les tradicions i per altres motius personals, enguany assistiré a la Missa del Gall. I, després, en lloc de xocolata, anirem a prendre alguna cosa. Encara que existeixen moltes versions sobre l’origen d’aquesta celebració religiosa del naixement de Jesús, la majoria dels historiadors assenyalen al Papa Sixto III qui, al segle V dC, va introduir a Roma el costum de celebrar el Nadal amb una missa de vigília nocturna a mitjanit, després de l’entrada al nou dia (Nadal) ad gallis cantus (al cant del gall), en un petit oratori, anomenat ad praesepium (just davant el pessebre), situat darrere l’altar major de la Basílica de Santa Maria la major de Roma. Acabada la missa, en la qual només combregava el Papa, presidia el solemne ofici de la nit a la Basílica de Sant Pere. Però, no totes les fonts estan d’acord amb aquest argument, així, hi ha qui ho relaciona amb una antiquíssima rondalla que explica que durant el naixement de Jesucrist havia un gall a l’estable, el qual va ser el primer ésser viu testimoni de tal esdeveniment i l’encarregat de pregonar-lo al món, primer ho va comunicar a la mula i al bou, després als pastors i les seves ovelles i finalment a les gents que vivien a les rodalies. Per tant, la vinguda al món del Messies va ser anunciada ad galli cantus, és a dir, al cant del gall.

El meu record d’aquesta celebració Eucarística, comença amb una invitació urgent a l’alegria: «Alegrem-nos tots en el Senyor, perquè el nostre Salvador ha nascut al món». Després, salms i càntics ens faran repetir i celebrar com a professió de fe joiosa: «Avui ens ha nascut un Salvador: el Messies, el Senyor».

Durant la Comunió, cantem: «La Paraula s’ha fet home i hem contemplat la seva glòria». En l’Eucaristia, Crist, nascut de la Verge Maria, és l’aliment del nostre camí, per a la nostra ascensió «penetrant amb fe profunda aquest misteri i estimant-lo cada vegada més entranyablement» fins a arribar a gaudir al cel el «esplendor de la seva glòria».

6 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Pentacosta

bottom of page