Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 22 d'abril de 2020
Fabiola Sofia Masegosa Com tothom ja sap la lectura i l’escriptura ocupen un lloc molt important dins de la meva vida tant com aficions com laboralment. També m’agrada la investigació i per això vaig fer la meva tesi doctoral sobre El teatre a Andorra de 1900 a 1970 i ara estic fent un Màster en investigació en traducció i interpretació el treball del qual, basat en la traducció d’una obra d’un autor del nostre país, espero que pugui arribar-vos a resultar interessant. Bé, al que anàvem. Que tot això em porta a considerar com inconcebible, encara que sigui una mesura necessària a causa de la situació que estem vivint actualment, que un 23 d’abril no se celebri Sant Jordi. I, a més, aquest havia de ser el meu primer Sant Jordi, ja que fa poc vaig publicar el meu primer llibre. Encara que hagi realitzat alguns altres articles, conferències, treballs de recerca... Per tot això, com em resisteixo a què aquest sigui un dia més en la meva vida i en la de tothom, he decidit fer un parell d’activitats literàries pel Facebook. Una d’elles serà la lectura d’un dels meus contes de terror premiats i l’altra una breu presentació del meu llibre, el qual va néixer de l’elaboració de la meva tesi.
A part de tot això, també s’està estudiant la possibilitat que Sant Jordi se celebri el 23 de juliol. Tant de bo fos així, perquè allà em trobaríeu signant el meu llibre i celebrant aquesta Diada, però per a mi deixar passar la veritable data sense cap mena de commemoració, seria impossible.
De manera que realitzaré aquestes dues activitats a la pàgina Els meus escrits del meu FACE, la primera en directe i la segona segurament en un vídeo de Youtube que penjaré i espero que pugueu veure-les i que us agradin molt. També podeu gaudir d’altres iniciatives per aquest Sant Jordi com la de les biblioteques o la del Comú d’Andorra la Vella que celebrarà un Sant Jordi virtual. Jo amb la meva petita iniciativa només pretenc aportar el meu granet de sorra a aquesta celebració i a la cultura del nostre país.
El més important de tot és aconseguir mantenir vives les tradicions i no oblidar-nos mai de l’important que és llegir una estoneta cada dia. Mitjançant la lectura ens traslladem a altres llocs i temps inimaginables d’assolir d’una altra manera i això, ara més que mai, és molt necessari per a superar mentalment aquest confinament.
Comments