top of page

Objectius de Cap d’Any

Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 19 de febrer de 2020


Fabiola Sofía Masegosa

La veritat és que aquest Any Nou em vaig posar diversos objectius o propòsits com vulguem anomenar-los. I no he tractat abans d’aquest tema, perquè vaig tenir un petit problema de salut que em va fer bastant difícil complir el més important de tots ells: tornar a fer més exercici com feia abans. La veritat és que jo camino molt cada dia i pujo i baixo a peu 5 pisos d’escales unes quantes vegades. Però vaig decidir apuntar-me al gimnàs per fer classes dirigides perquè fos una mica més divertit. I el cert és que he estat dues setmanes sense poder assistir i ara mateix tampoc estic al 100%, però avui he decidit que havia arribat l’hora de tornar, perquè si no potser ja no ho faria. He escollit una classe que pogués realitzar sense fer-me mal on em molesta i la veritat és que després de l’exercici m’he sentit molt millor.L’altre impediment que m’imposava a mi mateixa per no anar al gimnàs és que faig tantes coses que no tinc temps per anar-hi i és veritat. Però, per què no dedicar-nos una estoneta a cuidar físicament nostre cos? Així que vaig decidir anar a una hora o a una altra quan puc escapar-me. A més no sóc una persona de rutines i m’agrada provar coses noves. M’avorreixo fent sempre el mateix. I ara ve la pregunta clau. Val la pena privar-nos d’alguna cosa que, a més, sabem que ens fa bé? Jo he comprovat que no. Doncs, deixem-nos d’excuses i passem a l’acció.Ja no es tracta de fer esport per no engreixar-te, que ja és un benefici considerable, sinó de dormir millor, tenir més resistència, evitar la hipertensió, la flexibilitat i la mobilitat de les articulacions, evitar el sucre alt, etc. De manera que si pensem que no som capaços de fer esport, no serem capaços de fer-ho, perquè haurem deixat de creure en nosaltres mateixos. Per superar aquesta falsa creença podem pensar en altres persones amb característiques similars a les nostres que sí que ho van aconseguir. El món està ple de persones que van realitzar grans gestes: van començar a córrer maratons als 60 anys, van escalar muntanyes amb una sola cama o fins i tot van fer escalada en cadira de rodes.«La vida és per gaudir-la», ens diem a nosaltres mateixos. Amb aquest pretext es justifiquen tot tipus de conductes malsanes. «Gaudeix de la vida, no vagis a patir a gimnàs». Però la veritat és que podem gaudir molt més de la vida realitzant activitats sanes que ens generin més benestar. Una altra frase típica és: «Ara no em ve de gust, puc fer exercici més tard». És cert, però per ventura ens sentirem d’una altra forma més tard? Per què serà diferent després? De fet, és possible que si ens permetem lliscar pel pendent del «més tard», estiguem alimentant l’hàbit de procrastinar. Deixar-lo un sol cop sempre condueix a deixar-lo una altra vegada.Una altra excusa utilitzada és dir que estàs molt cansat. Hi ha moments en què de veritat necessitem parar i reposar, però hem de distingir el cansament veritable del cos d’un amagat «no em ve de gust». Normalment, l’esport elimina el cansament mental i ens dóna energia. Així que, després de totes aquestes reflexions, ja no hi ha excuses per no fer algun tipus d’activitat física.

10 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Pentacosta

bottom of page