top of page

Ja arriba el Nadal

Publicat el Dimecres, 1 de desembre de 2021 | 00:30 h

En aquesta ocasió, el meu article vull dedicar-ho a les festes que més m’agraden, el Nadal. Dit això, divendres passat els carrers d’Andorra la Vella i els d’Escaldes-Engordany es van omplir de gent, de llums i de color. A més, es va inaugurar el Poblet de Nadal que, després de sis anys, ja s’ha convertit en una tradició més. Després d´aquesta inauguració, tothom va poder gaudir d´un gran castell de focs.

Actualment, celebro el Nadal només amb els alumnes de la meva Acadèmia i amb el meu marit. Ja no participo d’aquelles grans celebracions familiars de quan era petita i adolescent en què ens ajuntàvem a casa tantes persones que amb prou feines cabíem. Hi havia cadires i taules per tot arreu. Això va anar canviant amb el temps i amb les pèrdues que porta la vida. Però el meu esperit nadalenc va restar intacte i sempre intento escampar-lo al meu voltant.

Per descomptat, com cada Nadal, segueixo muntant l’Arbre i el Pessebre i preparant àpats especials. A més, si aquesta pandèmia m’ho permet celebraré la Nit de Cap d’Any en algun hotel amb sopar i cotilló. Així, també aprofito per fer un petit viatge i puc conèixer altres llocs. La veritat és que, si res no es torça, ja sé on aniré en aquesta ocasió, però això ja us ho explicaré més endavant.

No puc negar que penso moltes vegades en les persones que vaig perdre, però sempre intento fer-ho amb alegria i recordar els bons moments que n’hi va haver molts. Les nadales cantades entre tots i acompanyades de panderetes, panderos i simbombes; l’arbre que muntava amb la meva germana obrint nous i posant-los dins monedes o caramels perquè després les obrissin els meus nebots o el meu pare cantant per buleries a taula. El meu germà i el meu pare són el meu millor record i sempre intento mantenir el seu esperit viu en mi. Ara, encara que seguim sent una família molt gran, per unes coses i per unes altres, ja no ens ajuntem tots.

I, tot això, em fa pensar que ja gairebé ha passat un any més. Amb les seves alegries i les seves tristeses, però sempre lluitant per continuar creixent, per continuar aconseguint les meves fites i, cada dia, aprenent coses noves. Però, respecte a aquest darrer aspecte, sobretot, hem de tenir ben clar que dels errors també se n’aprèn.

Ja només em queda desitjar a tothom que passi unes bones festes i que es deixi omplir per l’esperit nadalenc. No hi ha res més bonic a veure que l’alegria d’un nen quan està obrint els seus regals; així que aquest és el meu desig nadalenc, que aquest Nadal cap nen es quedi sense obrir el seu regal.

10 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Pentacosta

Comentarios


bottom of page