top of page

Fira d’Andorra la Vella

Foto del escritor: Fabiola Sofía Masegosa GayoFabiola Sofía Masegosa Gayo

Publicat al Periòdic el dimecres, 27 d'octubre de 2021

Fabiola Sofia Masegosa Després d’assistir el cap de setmana passat a la Fira de Canillo, aquest també havia una altra cita per a mi obligatòria: la Fira de Andorra la Vella. Encara que, aquesta cita encara no s’ha acabat, perquè el dia 27 se celebra la part que més m’agrada d’aquest event: la Fira del Bestiar.


En aquest cas, el que més em va agradar de tot van ser les bicicletes antigues. Hi havia fins i tot una per esquiar i una altra que era com un carret. Per descomptat, també hi havia d’aquestes amb una roda gegantina i una altra molt petitona. No m’imagino a mi mateixa muntada en un artefacte com aquests, però són molt boniques.

Tot el passeig a la banda del riu estava ple de paradetes. Hi havia formatges i embotits extremenys; dolços; brioixeria, sempre miro amb ganes aquests donuts gegants de xocolata, es veuen apetitosos, encara que massa grans per al dolç que jo acostumo a menjar i els panets coneguts com preñaos farcits de xoriço, en aquesta ocasió els havia petits i grans. Aquest any jo només vaig comprar llardons, un formatge Torta del Casar i cansalada ibèrica.

La veritat és que el que menys m’interessa a mi, de fet mai els miro, són els cotxes; encara que a fora hi havia una col·lecció de cotxes antics que cridava molt l’atenció. Especialment, un model Zabatilla de color gris i sense capota de la marca Biscuter amb seient vermell i una cistella de vímet com maleter. No puc evitar-ho, m’agraden molt les coses antigues!

Altra cosa que m’agrada molt són els estands de les associacions; però, aquest any, a causa de la Covid -19, no vaig poder gaudir menjant-me un bolinho, rissóis o pataniscas acompanyats d’un bon vi portuguès a l’estand de la Casa de Portugal o menjar-me algun rotllet en el de l’Associació de residents filipins a Andorra. Esperem que les coses canviïn i en la propera edició pugui fer-ho de nou.

A les carpes de productes artesans d’Andorra, vaig poder tastar la hidromel una beguda alcohòlica amb una concentració que varia entre el 4% i el 18% d’alcohol i que s’obté a partir de la fermentació d’una barreja d’aigua i mel. Una beguda molt bona que els maies consideraven com a sagrada i que utilitzaven en cerimònies religioses; a més de considerar-la plena de propietats medicinals.

A part d’això, hi havia embotits, carn de vedella d’Andorra, sabons d’olor, vins, melmelades i altres licors i, per descomptat, unes boniques i apetitoses creacions fetes amb xocolata d’Andorra, algunes d’elles veritables preciositats.

Per acabar, em va cridar l’atenció el taller d’un fuster que realitzava cullerots i culleres, una mena de bancs en què es pujaven els nens i altres objectes de fusta i vímet. I aquí ho deixo, encara que, com ja sabran els que l’han visitat, hi havia moltes altres coses per tastar, comprar, veure i, inclús, gaudir.


12 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Any Sorolla

Dia de Portugal

Pentacosta

Comments


bottom of page