top of page

La nit de Sant Joan


Publicat al Periòdic d'Andorra el Dimecres, 20 de juny de 2018

Fabiola Sofia Masegosa

De nou ens apropem a la nit més màgica de l’any, la Nit de Sant Joan. I per a mi, com a bona alacantina, una nit molt especial. Encara recordo la meva primera Nit de Sant Joan a Andorra. Ningú m’havia explicat com era la festa i jo esperava que hagués falles com a la meva terra, i s’anava acostant la nit de la festa i no les veia per enlloc. Però, sentia parlar de cremar falles. Quina no seria la meva sorpresa en sortir aquesta nit i descobrir el que eren les falles! La veritat, és que vaig sentir una mena de sentiments contradictoris. Al començament, decepció perquè em semblava que el foc no tenia la suficient importància, però, després, aquest sentiment es va transformar en fascinació en veure com amb les seves estranyes falles gairebé desafiaven al foc i jugaven amb ell donant color i emoció a la Nit de Sant Joan.

Mai m’he perdut una nit de Sant Joan, però he d’admetre que enyoro assistir una vegada més a la Nit de la Cremà, allà a la terra on vaig néixer.

Nit de la cremà

Quan assisteixen a les fogueres de Sant Joan a Alacant, és un error dels forasters centrar-se només en la falla, perquè és la fita visual, com l’element principal de la festa, ja que aquestes creacions procedeixen de cada una de les barraques que l’organitzen i allà és on es troba la seva veritable ànima, en les persones que any rere any no només fabriquen aquestes falles, sinó que també organitzen tots els elements tradicionals i festius que les envolten. A les barraques, és on l’alacantí viu la festa, allà tenen lloc tots els esdeveniments tant socials com gastronòmics que la caracteritzen, en els quals no falten mai les bacores i la coca amb tonyina. I no cal oblidar-se dels nostres focs d’artifici i de les nostres mascletades. Aquest soroll i olor de la pólvora que tant ens fascina!

Coca amb tonyina i bacores

Com que es tracta d’una festa que celebra la fecunditat, la dona constitueix una part essencial en ella, d’aquestes antigues creences i ritus que buscaven la fertilitat tant en els camps com en les dones neixen les nostres Bellees del Fòc –forma genuïna d’anomenar-les a Alacant– molt admirades per tot el públic que assisteix a les festes. Per descomptat, com alacantina i amant d’aquestes festes, jo he tingut diverses vegades l’honor de ser Bellea, tant infantil com adulta, i als qui no coneixen els nostres costums els sorprendria la gran quantitat d’actes en els quals tens l’obligació de participar, no només durant les festes, sinó durant tot el període de la teva elecció que s’allarga fins a l’elecció de la nova Bellea. Però per a nosaltres, les alacantines, representa molt formar part de la festa del foc i també de la vida social i religiosa a la nostra ciutat.

La meva germana i jo bestida de Bellea del Fòc

L’aigua, és un altre element molt present en la festa. Molts alacantins es banyen a mitjanit la Nit de la Cremà a la platja per tal de purificar-se, però d’altres, com era el meu cas, preferim participar en les rotllanes de persones que envolten la falla mentre aquesta es crema i que siguin els bombers qui s’encarreguin de mullar-nos mentre observem fascinats com una cosa tan bella i, a la vegada, tant efímera es va cremant i desapareixent a poc a poc davant el foc i, amb ella, per al esperit d’un alacantí també es crema tot el dolent que ha passat durant el temps anterior a la seva creació; ja que la falla constitueix una crítica de tot tipus: política, social, religiosa, etc. Aquest acte protagonitzat per l’aigua s’anomena la banyà i et refresca de la calor del foc, contribuint a animar la festa.

la banyà

5 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Pentacosta

bottom of page