top of page

Temps de Quaresma


Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 21 de febrer de 2018

Fabiola Sofia Masegosa

Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita; la vella Quaresma acaba guanyant i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes; els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, l’ordre i la calma. Així, Dimecres de Cendra va començar la Quaresma, període de 40 dies de preparació anterior a la arribada de la Setmana Santa.

Però, quines són les tradicions populars d’aquestes dates?

Tradicionalment, la Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica del període Quaresma. Adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb un mocador al cap, set cames –que simbolitzen les set setmanes que falten perquè arribi la Setmana Santa– les quals va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. En una mà porta un bacallà i l’altre braç un cistell amb verduretes. Abans es deia que era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix en lloc de carn per Quaresma. Els adults els amenaçaven dient-los: «Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!»

La tradició mana penjar-la en alguna finestra i cada divendres tallar-li una cama. Així veurem com van passant cada una de les set setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Quan ja no li queden cames és cremada igual que el seu predecessor, el Carnestoltes. D’aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament aquest període d’abstinència.

Cada vegada que li arranquem una cama, els nens i nenes li han de cantar: «Vella Quaresma, Vella Quaresma Ai! Que no pot caminar. / Té moltes cames i s’entrebanca; / entre tots l’hem d’ajudar. És que n’hi hem de treure una, una, una, una, una … / És que n’hi hem de treure una, / perquè pugui caminar».

Altra tradició dels països catalans es menjar, els dimecres i els divendres, els típics bunyols de Quaresma. I, a més, si no volem que la Vella Quaresma ens vingui a cercar, preparem per Divendres Sant un bon plat de bacallà.

La Vella Quaresma

A Cocentaina (València) se celebra la festa tradicional anomenada la Dansà dels Nanos de mitjan quaresma. La jornada prèvia a la celebració dels Nanos es fa un dinar de «faixeta» o «cabasset» –cadascú ha de portar el seu entrepà– amenitzat amb música, sarau, i goig. Els Nanos –ninots de drap, fets pels veïns del Raval– arriben als carrers d’aquest barri morisc el tercer dimecres de Quaresma amb les seves sàtires, critiques i reivindicacions polítiques, socials, etc. La dansà comença amb la melodia La Crida i la Treta i entre els actes populars que segueixen no falten les danses tradicionals de la vila.

Els Nanos de Cocentaina

En el cas de la població catalana d’Ullastrell, cada any el dimecres del mig de la Quaresma, se celebra La Serralavella. Es tracta d’una diada que antigament representava un descans per a la mainada mentre passaven els 40 dies de dejuni i abstinència que exigia la Quaresma. Arribat aquest dia, els nens s’ajuntaven formant grups carregats amb un cistell, un tronc i un xerrac. Tot el dimecres el dedicarien a anar a cantar de casa en casa la cançó de la Serralavella mentre serraven el tronc tot simbolitzant que serraven la Vella Quaresma pel bell mig, una vegada acabada la cantada a cada casa se’ls donava ous, ametlles, dolços i alguns calerons que finalitzada la jornada es repartien entre tots. Actualment, aquesta tradició s’ha adaptat als temps moderns i d’aquell descans s’ha fet una festa amb gegants, corals, fira de comerciants, música, ball, fira de jocs, etc.

La Serralavella

Per acabar, a Maó, la Vella Quaresma es transforma en S’Àvia Corema, una geganta que surt a ballar, acompanyada pel Gran Pepot i els Gegants de Maó, pels carrers cada dissabte de Quaresma per anar perdent –mitjançant votació popular–cadascuna de les seves cames fins arribar a la darrera.

S'Àvia Corema

S'àvia Corema

Els gegants de Maó

10 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Pentacosta

bottom of page