top of page

El Consell del Bull


El Periòdic d’Andorra

Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 31 de gener de 2018

Fabiola Sofia Masegosa

Amb la proximitat del Carnestoltes, també s’acosta la celebració del tradicional Consell del Bull realizada per la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella, a la sala dels Passos Perduts de Casa de la Vall, uns 15 dies abans d’aquestes festes. Aquest consell, en el que participen destacades personalitats polítiques del país, té com a objectiu repassar l’estat de comptes de la consòrcia, parlar de temes d’actualitat, valorar l’acceptació de nous membres i fer una trobada de germanor.

La reunió comença a les cinc de la tarda a toc de campana, moment en què es tanquen les portes i es demana a tots els que no formen part del Consell d’abandonar la sala, ja que es tracta d’un acte privat al que per poder assistir els homes casats han de ser convocats. El consell es tanca amb un berenar amb bull, d’on li ve el nom a la reunió, ja que els assistents estaven obligats a dur un bull o una botifarra negra, per després menjar-se’ls en comunitat.

És molt possible que la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella, degui el seu naixement —sota la direcció dels capellans de la Parròquia i dels prohoms de la Vila— a un desig de contrarestar en certa mesura, els excessos comesos durant les festes de Carnestoltes impregnades de les restes de les velles creences i tradicions paganes.

Així, durant el transcurs d’aquest consell antigament es donaven les pautes per rebre Sa Majestat el Carnestoltes. És a dir, que les funcions de la Consòrcia serien, doncs, l’organització de les festes de Carnaval i l’entrada de la germandat al cicle quaresmal. Amb aquesta finalitat, hi havia tota una sèrie de càrrecs propis dels dies de Carnestoltes. Els investits, assumien el govern del poble durant les festes.

Aquest càrrecs, amb poder només durant el Carnestoltes, serien: jutge, síndic, veguer, batlle, Advocat dels Pobres, capità del Sometent, secretari, cònsol major i menor, conseller major i menor, predicador, manador dels vius i manador dels morts, mostassar de viures, sagristà, Campaner, Mossos d’Esquadra, Mestre de danses, «Banderado», Porrer, Aposentador del músic, Cornaire, Comandant de la plaça i llumenera, proveïdor de la plaça i cuina, posader, president del Consell, comissionats de rebre la pólvora i els cartutxos, etc.

De manera que els Mossos d’Esquadra detenien als que incomplien les normes, el jutge els jutjava, per defendre’ls hi havia l’advocat dels pobres, el veguer anotava i deixava constància del delicte i la condemna corresponent, etc. Entre aquests delictes destacaven la prohibició que els membres de la Consòrcia juguessin a cartes o veiessin fora dels àpats i treballar durant les festes. La gent no tenia ganes de treballar, però incomplia les normes per ser jutjats i divertir-se una bona estona.

Però, a partir de l’any 1868, en una nova recapitulació dels estatuts, aquests càrrecs queden reduïts al de cònsol major i menor, caixer, secretari i manadors, càrrecs que continuen actualment.

El més curiós de tot és com ha aconseguit perviure al llarg del temps —més de 200 anys –es planifica l’any 1776 i comença el 1777– aquesta confraria totalment conformada per homes i que ja en alguna ocasió ha protagonitzat alguna polèmica actuació respecte a aquest tema: la prohibició d’assistir dones als seus actes i reunions. Sembla ser que també existien consòrcies a Les Escaldes, Sant Julià de Lòria, Canillo, Encamp i La Cortinada, però aquestes van desaparèixer.

Així, el 12 de febrer de 1777, després de la missa per les ànimes, amb les absoltes especificades i amb l’assistència de tots els allistats l’any abans i dels sacerdots de la parròquia es té el primer Consell General de la Consòrcia.

7 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Pentacosta

bottom of page