top of page

Ja fa olor de Nadal


Opinió

Publicat al Periòdic d’Andorra el dimecres, 29 de novembre de 2017

El Trencanous

Enguany, vaig decidir començar el Nadal i impregnar-me de l'ambient nadalenc assistint per primera vegada a veure el «Trencanous» de Tchaikovsky, un ballet que ja s'ha tornat una tradició més del Nadal andorrà després d'uns deu anys consecutius de representació i que a més és ideal per endinsar els nens al món del ballet clàssic. He de reconèixer que fins ara només coneixia la música i l’adaptació a pel·lícula animada, titulada «Fantasía» (1940) de Walt Disney que només utilitza una part de la música de «El trencanous». Mai havia llegit els contes, ni tampoc havia vist l'adaptació al cinema d’Andrey Konchalovsky (2010).

Aquest ballet en dos actes va ser estrenat el 18 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de San Petersburg (Rússia). No obstant això, «El Trencanous» només va aconseguir la seva gran fama i el reconeixement mundial amb la versió que el coreògraf George Balanchine va realitzar el 1954 pel New York City Ballet, que el va convertir en un èxit absolut. Es tracta d’una adaptació dels contes «Historia del cascanueces» d’Alejandro Dumes, pare (1844) i «El cascanueces y el rey de los ratones» d'Ernst Theodor Amadeus Hoffmann (1816). Però, a més, el conte d’Hoffmann conté un llarg flashback dins de la seva trama principal, titulat «El cuento de la nuez dura», que explica com el príncep es va convertir en el trencanous, aquesta part va ser omesa en el ballet.

Després d'aquesta nova i màgica experiència nadalenca, per descomptat, dissabte passat, vaig assistir a la inauguració del Poblet de Nadal d’Andorra la Vella.

Totes les activitats que es van realitzar durant la tarda van resultar un veritable èxit. Els carrers estaven plens de gom a gom, no només durant aquests actes, sinó ja des del matí, i tant grans com petits van gaudir de les actuacions dels menairons i dels fantàstics cavalls de llum. Sense treure mèrit a l’encesa de llums que com sempre dona el tret de partida al Nadal, l'època de l'any en què em sento més feliç.

Per descomptat, també vaig visitar les paradetes, vaig tastar la ratassia de la Carmeta que m’agrada molt i vaig prendre una miqueta de xocolata calenta que a última hora, amb la fresqueta que feia, era d'agrair. Però, em vaig reservar per a un altre dia fer una visita més detallada al mercat i anar a la plaça Guillemó on s'amaga una altra part de la màgia d'aquest petit poble que ens envaeix durant aquestes assenyalades dates per impregnar-nos d'esperit nadalenc i que fa que no decaiguin les tradicions.

Per continuar, una actuació dels Petits cantors d'Andorra, en la qual no va faltar «El cant dels ocells» de Pau Casals, la meva cançó favorita del repertori que acostumen a interpretar aquestes petites però fantàstiques veus.

I ja per acabar amb aquesta màgica jornada, en la qual va predominar per sobre de tot la llum, faltava il·luminar també el cel amb la màgia del Nadal, i això es va aconseguir amb un preciós castell de focs artificials.

16 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page