top of page

I malgrat tot, arribarà el Nadal


Publicat al Periòdic d'Andorra el dimecres, 25 de novembre de 2020

El Nadal són les festes que més m’agraden de tot l’any i em dol molt llegir coses com que aquest any no hi haurà Nadal perquè no hi haurà cavalcades amb els carrers plens de gent, ni grans sopars familiars, ni festa de Cap d’Any amb cotilló. Que equivocats estan! El Nadal no és només tot això. El Nadal són unes dates que ens produeixen sentiments contradictoris. Hi ha ocasions en què ens sentim pletòrics d’il·lusió, més units i plens d’un esperit que ens fa ser molt més humans. En altres, sentim sentiments de nostàlgia i enyorem més als nostres éssers estimats que ja s’han anat, però jo ho faig recordant sempre els bons moments que en aquestes assenyalades dates van passar tots junts i sempre em sento feliç d’haver-los tingut i d’haver pogut gaudir d’aquestes festes amb ells.

De veritat deixarem que el coronavirus ens robi la il·lusió d’obrir un regal, i encara més els nens, que ens estan fent amb tot l’afecte i que segurament ens provocarà un somriure, o de recordar els moments de felicitat quan eres un nen i tota la família es reunia per celebrar aquestes festes?

Jo ara a casa no celebro el Nadal més que amb la meva parella, però tots aquests records fan que la meva cara s’il·lumini mentre preparo el sopar i agafo l’ordinador o el telèfon per saludar a tots els meus i els desitjo tot el millor igual que si estiguéssim junts com abans, perquè sempre estarem units, no per un sopar o una festa, sinó per la força que té l’amor que sentim els uns pels altres tot i estar lluny.

Mai a la meva vida m’he sentit trist per Nadal i aquest any tampoc penso fer-ho. Mentre decoro l’arbre sempre recordo com ho feia amb la meva germana i com farcíem nous amb caramels i monedes i les penjàvem a l’arbre perquè després els nens, jo també era una nena, les obrissin. Quan munto el pessebre és com si tornés a fer-ho com ho feia cada any amb el meu germà al qual vaig perdre fa ja molts anys i, per això, ho faig pensant en ell, molt segura que a ell li agradaria que ho fes així. I, com cada any, decoraré la meva acadèmia perquè els meus alumnes no perdin l’esperit del Nadal. Mai penso dir que aquest serà un Nadal sense esperança, sense il·lusió o sense alegria, com, de vegades, sento dir a altres persones, perquè no permetré que el coronavirus em robi alguna cosa que porto dins del meu cor. L’alegria està en nosaltres mateixos i no en les circumstàncies que acompanyen a aquestes dates. Com cada any celebraré les festes, potser amb alguns canvis, però per a mi seran igual d’emotives. No deixem mai que la por a una malaltia ens robi la esperança i la il·lusió de gaudir de aquestes assenyalades dates.​

17 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Pentacosta

Comments


bottom of page