top of page

Començant l’any a Portugal

Publicat al Periòdic d'Andorra el Dimecres, 15 de gener de 2020



Continuant on ho vaig deixar la setmana passada, és a dir, amb les meves vacances de Nadal, assenyalar que de Vigo em vaig desplaçar a començar l’any a Portugal. Primer, a Arcos de Valdevez, on, a més de visitar diverses coses, havia d’arreglar uns assumptes i després a la ciutat de Braga. A Arcos de Valdevez, el primer que vaig fer va ser fer un tomb per la població i menjar uns petiscos, és a dir, bolinhos de bacallà, rissóis de garrí i pataniscas, que tan m’agraden, acompanyats d’un bon vi blanc. Aquest local era ple de concertines portugueses i de tot un seguit d’objectes de col·lecció que em van encantar. Hi havia des de bitllets antics fins a ventalls, nines, gerretes, bitllets de loteria, postals, etc. La veritat, és que jo m’hauria adjudicat unes quantes coses per a les meves col·leccions.



Després, vaig anar a la població de Soajo per dinar en un restaurant vaca cachena. En aquesta ocasió, com a petiscos, que és el que més m’agrada a mi, encara que us pugui estranyar, van posar tramussos i olives, mantega d’all i pa calent, un formatget i una crema de tonyina per untar molt rica. No va quedar res a la taula. La vaca la van servir amb arròs de feijão i verdures. Per a mi, la veritat, és que la vaca estava boníssima, però l’arròs de feijão estava massa fort, ja que portava alheira i això el feia molt greixós i li restava gust a la vaca.



D’allà vam anar a veure els 24 espigueiros de granit que hi ha en aquesta localitat. Una veritable meravella. Són molt semblants als orreos gallecs i tenen, per descomptat, el mateix ús, però veure’ls allà tots junts col·locats en un alt és una imatge fascinant. Un dels més antics està datat de l’any 1782 i el seu ús era, i, en alguns casos encara ho és, assecar el blat de moro.


Després de treure algunes fotos, ja que valia la pena, vaig anar a visitar el Santuari de Nossa Senhora da Peneda a Gavieira. A aquest santuari, erigit al segle XIX, s’hi arriba per una escalinata monumental amb 20 petites capelles als costats que alberguen episodis de la vida de Jesús.



Una vegada acabada la visita, després de comprar uns gerretes amb la inscripció del Santuari que acompanyaran les que ja tinc del gall de Barcelos i de l’aplec de Santa Faç, vaig anar a l’hotel a descansar i, de tant que vaig menjar al migdia, ni tan sols vaig ser capaç de sopar, ja que no tenia gana i, a més, calia matinar a l’endemà per endinsar-me en la meva visita a Braga ben d’hora. I encara que pensava explicar-vos la meva experiència en tots dos llocs en aquest article, sembla que finalment m’he estès molt en les meves explicacions.



Així, doncs! Fins la propera, aquest cop a Braga!

11 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Pentacosta

Commentaires


bottom of page