Publicat el Dimecres, 27 de març de 2019 | 02:45 h
Fabiola Sofia Masegosa
Seguint el meu recorregut per la Rioja avui parlarem de Tricio i de la seva petita Basílica Paleocristiana de Santa María de los Arcos, una joia del passat que s’amaga en aquesta població. Es tracta del monument religiós més antic de la Rioja i encara que el seu aspecte exterior sigui molt sobri i no ho demostri –només destaca un petit campanar d’espadanya, el seu interior està ple d’elements de gran bellesa i importància artística. De manera que el valor historicoartístic de l’edifici i de les restes que conserva en el seu interior van ser determinants perquè l’any 1978 fos declarat Monument Nacional.
La seva construcció data del segle V i va ser realitzada ja sobre un antic mausoleu romà del segle III –del que encara es conserven restes dels seus mosaics i enterraments– que constitueix el seu presbiteri. En aquest mateix presbiteri encara vaig poder apreciar restes de pintures al fresc de finals del XIII, realitzades en època tardo romànica. Encara que van arribar fins a nosaltres molt deteriorades, encara poden identificar algunes escenes del cicle de la Passió a la part superior –El Sant Sopar, la traïció de Judes i la crucifixió de Jesucrist–, mentre que en el nivell inferior hi ha una decoració formada per motius geomètrics.
A més, posseeix la particularitat d’estar construïda amb restes procedents d’altres edificis que constituïen l’antiga ciutat de l’Imperi Romà anomenada com Tritium Magallum (actual Tricio). Entre els que es troben les columnes del seu fòrum les quals per la seva envergadura havien d’arribar a una altura d’uns 22m, per la qual cosa es considera que van ser les més altes i gruixudes d’Espanya. Aquesta construcció va ser coberta amb els arcs que actualment li donen el seu nom durant època visigoda; més tard, per pintures en època romànica i finalment, en època barroca, quan va passar a ser convent, per guixeries; superposant-se totes aquestes etapes de la seva construcció sense destruir les anteriors, fet que ha permès que hagi arribat fins als nostres dies aquest compendi de la història de l’art sacre a Espanya, que, en ocasions especials, encara continua tenint activitat litúrgica. També, dins de la basílica es pot veure un petit tros de la calçada romana que conduïa de Saragossa a Astorga.
En un nínxol que s’obre al presbiteri es pot veure una còpia de la talla de la Verge dels Arcs, l’original de la qual es conserva a l’església parroquial de Tricio. És una imatge gòtica, realitzada segurament al segle XIV, però que va ser objecte de successives transformacions al llarg dels segles, de manera que a mitjans de la passada centúria es va restaurar, havent de tornar a refer-la pràcticament per complet.
Aquesta ciutat era famosa per la seva «Terra sigillata» –ceràmica amb el segell d’autor de cada taller terrissaire– un article considerat de luxe que s’exportava per tot l’imperi romà. Les noves tècniques creades pels romans per treballar i coure l’argila, van fer d’aquest lloc un dels més importants d’Occident en matèria de ceràmica, primer imitant models gals i itàlics, i després realitzant les seves pròpies creacions. Dins de la basílica pots trobar algunes mostres i veure la fotografia d’un dels forns on es coïa aquesta ceràmica, i que va ser trobat durant unes excavacions.
Si voleu visitar-la, la qual cosa és molt recomanable des del punt de vista artístic, heu d’anar a l’oficina de Turisme per a concertar hora amb alguna de les guies voluntàries que realitzen la visita, perquè la basílica roman tancada. La veritat és que jo no ho vaig fer, però vaig trobar a un noi molt amable que estava passejant el seu gos i coneixia a la guia i ell mateix la va cridar per telèfon i em va concertar la visita. He d’afegir que tota la gent de la Rioja que he tingut el gust de conèixer és molt amable i servicial.