Publicat al Periòdic d’Andorra el dimecres, 31 d'octubre de 2018
Fabiola Sofia Masegosa
Una de les qüestions més polèmiques actualment dins el món de la indústria literària és l’elecció entre els llibres en paper o els llibres en versió digital. En el meu cas respondria sense dubtar ni un segon a aquesta qüestió: llibres en paper. De fet, ni tan sols m’he molestat a provar mai un llibre digital. Però, per què prefereixo el llibre de paper? En realitat, hi ha diverses raons que m’impulsen a rebutjar els llibres digitals.
Per començar, m’agrada molt el tacte del paper i l’olor de les fulles quan llegeixo, sóc una persona de costums a la qual li agrada el tradicional, he de reconèixer-ho. A més, el llibre en paper el sento com una cosa meva que puc guardar dins d’un dels prestatges de la meva biblioteca i, quan veig als altres llegint el seus e-books, tinc la sensació que no els pertanyen, que en realitat no tenen res a les mans. I què dir del plaer d’anar a una llibreria? Especialment de vell, a remenar fins que trobes aquell exemplar que cercaves amb una espècie de dèria i que t’omple i et fa vibrar d’emoció.
Per continuar, per a mi els llibres digitals no deixen de ser pura tecnologia, màquines despersonalitzades en què, tot i que duri molt, la bateria s’acaba i depens de l’electricitat i d’una connexió USB per carregar-la. A més, moltes vegades no trobes el que desitges perquè no tots els llibres tenen una versió digital i especialment falten les novetats.
Un altre factor important en el meu cas és poder subratllar i fer anotacions en les pàgines dels meus llibres i, encara que ja sé que això és possible també en els digitals, per a mi mai serà el mateix fer-ho a mà amb el meu llapis i la meva lletra que amb un teclat. Aquesta darrera opció em resulta molt més personal i humana i, si es donés el cas que tornés a rellegir-los, com he fet moltes vegades, he de dir que gaudeixo llegint el que en una altra època havia anotat o subratllat i valorant si en l’actualitat ho hauria fet de la mateixa manera.
No negaré mai que els llibres digitals també tenen per a moltes persones els seus avantatges. Un d’ells, per exemple, és el fet de poder escollir la mida de la lletra, cosa que agraeixen molt les persones que no gaudeixen d’una bona visió. També és cert que quan viatges la versió digital és molt més còmoda que carregar amb un pesat volum que, a més d’això, t’ocupa un bon espai en la teva bossa o maleta. Un altre avantatge de les versions digitals és que tenen llum pròpia i pots llegir-los en el teu llit sense necessitat d’encendre el llum de l’habitació; però malgrat tot això, com ja he assenyalat, jo segueixo apostant per la versió en paper.
Per acabar, assenyalar que, encara que a mi no m’agradi la versió digital, crec que tots dos formats poden arribar a conviure sense que el llibre electrònic hagi de substituir obligatòriament l’elaborat en paper el qual encara té moltes històries per explicar i, així serà, com a mínim mentre hi hagi molts lectors que comparteixin la meva opinió i gaudeixin més amb un llibre de paper a les mans.