Opinió
Publicat al Periòdic d'Andorra el Dimecres, 27 de desembre de 2017
Fabiola Sofia Masegosa
Ara que estem en festes i que hi ha un munt de plaers gastronòmics prohibits o limitats, ja sigui per salut o per mantenir el pes, jo em pregunto moltes vegades: per què ens atreu tant el que ens han prohibit?
Com tots sabem hi ha menjars molt rics i molt sans amb les que podem gaudir molt; però, qui ens treu el plaer de menjar-nos un pastisset o beure’ns la nostra copeta de vi tot i que el metge ens ho hagi prohibit? Està comprovat que quan ens posem a dieta, sigui pel que sigui, ens assalten unes terribles ganes d’assaborir els aliments prohibits, se’ns tornen irresistibles i, fins i tot, ens sembla que tenen més bon gust que abans de la seva restricció.
De totes maneres, jo crec que, en dates especials, tothom hauria de donar-se algun capritx, però sempre sense abusar-ne, ja que la vida està feta per gaudir-la. I, així, a més, enganyarem al nostre cervell, donant-li un gust i sentirem menys desitjos de transgredir allò que ens han prohibit.
Però no marxem del tema que ens ocupa. Des de temps immemorials, l’ésser humà s’ha sentit atret per les coses que no pot fer o posseir. La força del desig, el plaer i la satisfacció d’aconseguir el vedat fa que allò prohibit es revesteixi d’un halo d’atracció irresistible per a nosaltres.
Només cal, per posar algun exemple, que el metge ens hagi prohibit consumir un aliment perquè es converteixi en el més desitjable o que un llibre hagi estat censurat perquè desperti molt més el nostre interès. De manera que quan alguna cosa ens ha estat prohibida, la nostra ment li presta molta més atenció que de costum.
El nostre cervell, segons un estudi de la investigadora Grace Truong de la Universitat de la Columbia Britànica i graduada en el Departament de Psicologia de la UBC, presta molta més atenció al que ens està prohibit i l’atribueix el mateix grau d’atenció que a les nostres possessions personals, ja que el propi cos, i de manera particular el cervell, tenen un paper fonamental en el plaer que sentim al transgredir i gaudir d’aquestes temptacions.
Com a conclusió recalcar que el prohibit ens sedueix irresistiblement i encén la nostra flama del desig. Només cal que ens diguin que alguna cosa ens està prohibida perquè tinguem un desig irreprimible de realitzar-la o posseir-la i com més ens recalquen, o ens recalquem aquesta prohibició, més augmentarà la nostra temptació i desig d’aconseguir allò prohibit.